diumenge, 29 de desembre del 2013

Sobre el fotoperiodisme i els fotoperiodistes

No ha estat un bon any pels fotoperiodistes. Ni per la premsa en general podriem dir. Però el meu gremi crec que de cada dia més és el més damnificat. Dins 2013 hem vist com un diari important s'ha desfet de la totalitat de la seva plantilla de fotògrafs per deixar que els redactor armats amb un telèfon mòbil cuidassin de totes les imatges del mitjà. Els resultats no podien ser més desastrosos i van haver de readmetre 4 dels despedits. Aquí ho podeu llegir.

Sense anar tant lluny per Mallorca també han anat mal dades, i veterans amb més de 20 anys d'experiència han estat substituits per 'practiqueros' amb molta voluntat però poca preparació i, fins i tot, hi ha hagut casos de fotògrafs que s'han oferit a fer feina de franc per mitjans. Era el darrer que faltava per acabar de tirar pel terra la nostra professió.

Bé com que jo no som gaire bo escrivint (per això me vaig fer fotero) vos deix uns enllaços (en anglés tots) que xerren una miqueta de com està la professió. I de regal un que xerra sobre Gerda Taro, la primera dona fotoperiodista de la història.


Per quina raó Reuters emplea un adolescent de reporter de guerra?

Equipament de Molhem Barakat després de la seva mort.

La guerra de Siria a través de les fotografies de Molhem Barakat, reporter mort als 18 anys

Milicià sirià. Foto: M. Barakat


Per què el món necessita fotoperiodistes

Atac amb napalm. Nick Ut.


Gerda Taro, la primera fotoperiodista de la història. Morta treballant a la batalla de Brunete

Gerda Taro i Robert Capa, pioners del fotoperiodisme i els dos morts mentres fotografiaven una guerra.


La mort de la fotografia.

Espectadors de les olimpíades de Londres 2012. Getty Images.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada