Retratant Mallorca: de febrer 2013

dijous, 28 de febrer del 2013

Fer de putes o anar de Putes

Això me dona menjar

En un mateix matí un fotògraf de premsa pot veure els dos caires enfrontats dels mitjans actuals, d'una banda els tradicionals (diari en paper en el meu cas) i a l'altra els que publiquen a la Xarxa. No és la primera vegada que critico l'estat actual dels mitjans de paper de l'illa, aquí i aquí, i segurament no serà la darrera. Avui m'ha tocat viure la part 'compromís comercial' -fer de puta- de la premsa, anar a la inauguració d'un nou centre comercial a Palma, aquest centre posa publicitat i el diari li ha de fer cas, això és que un fotògraf i un redactor aniran allà i faran una notícia que ocuparà una pàgina sobre la obertura del comerç. Una pàgina que anirà com una informació, no posarà per cap lloc que allò és un publireportatge ni res de res, no. Informació pura i dura, comprada. La meva tasca ha estat senzilla, arribar al lloc, contactar amb la responsable de comunicació i fer les fotos que m'ha dit, 15 minutets de voltes i fotos, tot això ja vos podeu imaginar fet amb el més gran dels somriures i posant 'carinyo' a totes i cada una de les instantànees que feia.

No em malentengueu, els diaris viuen de la publicitat i me pareix perfecte que una empresa compri una pàgina de publicitat, el que ja no em sembla tant bé es que aquesta pàgina no es diferencii de les altres d'informació en res. O sigui, que es vulgui servir al lector una informació que no és res més que un publirreportatge. Coses com aquesta crec que són de les que creen desafecció entre mitjà i lector. 15 minuts de cotxe més tard i a un altre lloc de la ciutat, 4 joves presenten la inauguració d'una exposició commemorativa. Són els de 40Putes. Gent (alguns) que sortint del món de la premsa i una vegada a l'atur han sabut trobar un espai informatiu deixat de banda pels grans mitjans. Ofereixen informació cultural de la ciutat sense haver de retre cap tipus d'explicació a ningú, conten el que els agrada i el que no els agrada i punt. Ocupen l'espai que els grans grups editorials no creuen interessant i que ara per ara és més proper a la gent que el que s'escriu a moltes pàgines de diaris.

Això me fa enveja

dijous, 21 de febrer del 2013

Pels escenaris de Cloud Atlas

Aquesta setmana s'estrena Cloud Atlas als cinemes, la pel·lícula dels germans Wachowski rodada en part a Mallorca i en la que hi participen Tom Hanks i Halle Berry entre d'altres. Gairebé totes les escenes rodades a la nostra illa tenen per escenari els paisatges de la Serra de Tramuntanta: Sa Calobra, Formentor i el Puig Major i les crestes del Puig de ses Vinyes i el Puig de sa Plana. Amb un company del Diario de Mallorca dimecres ens decidirem a passejar i fotografiar part dels escenaris, concretament el Puig de ses Vinyes i el Puig de sa Plana, tots dos devora el Puig Major. Per una altra ocasió amb més temps deixam la segona de les localitzacions de la zona, l'Agulla del frare.

Si vos fixau a la roca hi ha una fletxa
vermella.

La primera pujada ja és una
demostració del que ens espera

Deixam el cotxe al mirador de Cúber i ens dirigim caminant direcció Sóller un centenar de metres fins que a la nostra esquerra veim un pas a la reixa, el creuam i tiram amunt cap a un primer conjunt de roques entre un petit grup d'alzines que tenim a la esquerra, no hi ha camí i just arribar aquestes roques veurem una fletxa vermella pintada a una pedra que ens indica la direcció a seguir, començam llavors una pujada dura per mig del roquissar, amb poques fites però amb la vista posada a un collet que hi ha darrera una alzina solitària, si salvam l'alzina per la dreta veurem una fita que ens marca el final del primer coll del dia. Durant tota la pujada i a la nostra esquena podrem veure unes vistes espectaculars de Cúber, Sa Rateta, Na Franquesa i l'Ofre, en ser dalt de tot del coll veurem per un costat això i per l'altre el massís del Puig Major

Vista de Cúber des del final del primer coll

El Puig Major des del primer Coll

A partir d'aquest moment ja només ens queda seguir les fites cap a la nostra dreta (mirant cap al Puig Major) i seguir la cresta que ens durà fins al Puig de Sa Plana. Caminarem tot el temps per damunt roca i hi ha alguns trams bastant aeris, però les vistes que se'ns descobreixen a part i part bé s'ho paguen.

La cresta i al fons el Puig de Ses Vinyes

Caminarem sempre per damunt roca

L'agulla del Frare, objectiu d'una segona excursió

Per damunt la cresta

Des de la cresta mirant a Sóller

El camí no és fàcil, i alguns trams son molt aeris

Aquesta reixa ens impedí el pas cap a Ses Vinyes

Son Torrella

Després de caminar una bona estona, pegant bots i anant molt en compte d'on posam els peus, passarem el Puig de Sa Plana i seguirem en direcció al Puig de Ses Vinyes, no deixarem la cresta en cap cas i trobarem fites (no moltes) però les suficients, fins que... Una reixa, que no ens deixa passar. Nosaltres tornarem enrera per temps, però hi ha un pas (que varem trobar) fet amb unes pedres que permet botar la reixa i continuar la cresta fins al Puig de Ses Vinyes (queda pendent), per tornar baixarem cap a la vall que hi ha entre nosaltres i el Puig Major, en direcció a la carretera dels militars fins que trobem un camí de carro (es veu tot el temps mentres baixam), l'agafam en direcció Sóller i en un no res passarem per les cases de Son Torrella i els seus dos safareigs i d'aquí cap a la barrera que salvarem amb el botador. D'aquí per la carretera arribarem al cotxe.

Barrera de Son Torrella amb botador

Aquí podeu veure aquesta ruta, disculpau algunes errades del GPS, crec que en necessitaré un altre.

dijous, 14 de febrer del 2013

Espècie en extinció

Avui m'he aixecat amb aquest post de n'Eva que du per títol 'El inmovilismo de los medios'. Tota una poalada d'aigua freda per començar el dia, amb la que no puc estar més d'acord. Ella va fer feina en mitjans i jo encara hi estic, ella és 'plumilla' i jo som fotògraf, i com a tal no puc sino analitzar (poquet) el que ofereixen gràficament els mitjans escrits de Mallorca, que son els que conec. Per això recuperaré dues imatges de posts més antics, un que es titula Fotoperiodisme de primera comunió on ja xerrava d'una de les pràctiques més exteses dins els diaris mallorquins: els grupets. L'altra és molt més vella, de la prehistòria d'aquest blog, hi sortia només la imatge que veis a continuació i que és un mosaic de les fotos fetes durant un temps a una altra de les pràctiques habituals als diaris: les enquestes de carrer.

Foto(periodisme) 2.0

No entraré a valorar que aporten aquestes pràctiques als mitjans -que crec que és res-, però si intentaré explicar com és sent un fotògraf de premsa quan fa aquestes fotos, i és senzill: s'avorreix, té la sensació que s'ha convertit en un 'fotomatón' i pensa durant tot el temps si relament interessa a algú el que es diu a les enquestes. Per segons quines altes esferes de pels diaris això fa vendre perquè compra el diari el que surt a la foto. I si és una foto d'un grup de nins, la teoria diu que cada nin són quatre diaris venuts... No faré més comentaris.

Els fotoperiodistes mallorquins no som ni millors ni pitjors que els d'altres llocs, basta veure aquesta galeria de Miquel Massutí, els blogs de Pere Bota, el personal i el Rostrum Camera, Sebastià Amengual, Dani Cardona, Joan Lladó o Cati Cladera i d'altres que no tenen una presència online (això donaria per un altre post) però que de fotografia i de premsa en saben un rato llarg, Tolo Ramon, Miquel Àngel Canyelles, Jordi Avellà, Alberto Vera, Teresa Ayuga, Enrique Calvo, Montse Díez...

El dia a dia dels fotògrafs de premsa és un seguit de: rodes de premsa, grupets, enquestes i altres feinetes com puguin ser contar ciclistes que usen el carril bici, fotografiar com gira un autobús a un carrer, fotografiar canets amb abric i compromisos de la casa (entenent 'casa' com altes esferes del diari), en el meu cas, les úniques feines que encara crec que et permeten una mica de 'creativitat' son les entrevistes, i els de cada cop més escasos reportatges, això si tens temps per pensar una mica i no has de partir corrents a un altre lloc perquè tens 3 feines diferents en una hora, o a la mateixa hora.

Hem quedat atrapats dins la manca de creativitat i combativitat dels diaris que els durà a desaparèixer com a tals, obeim ordres, fem el que ens demanen i demà serà un altre dia, sous retallats, companys acomiadats i objectivament poques expectatives de viure temps millors.

En el record, aquest llibre escrit l'any 2001 i encara actual.

P.S.: El títol de la entrada l'he agafat del que cada vegada que em veu em diu un dels redactors del diari allà on treballo. Es refereix a nosaltres, els fotògrafs com 'Especie en extinción'

diumenge, 10 de febrer del 2013

Orient i Comellar dels bous

Avui canviam una mica la temàtica del blog, el cronista oficial de les excursions de Pòrtol ens ha fallat i jo vos mostraré una mica com ha anat la ruta per Orient i el comellar dels Bous. La caminada ens ha duit gairebé 4 hores de passeig per les muntanyes que envolten la vall d'Orient.

La zona per la que hem anat compren el Salt des Freu, un tros del camí de Coanegra, (hem vist el que seria el naixement del torrent) i després ja ens hem endinsat dins el Comellar des Bous i el camí del Rafal per tornar a Orient pel pas de s'Estaló.

La ruta transcorreix per camins ben marcats (excepte un troset per dins el Comellar dels Bous) i en tot moment ens trobam restes de la presència humana a les muntanyes: sitjes, forns de calç i antigues canalitzacions d'aigua i les restes de les cases de Es Freu i Son Morro.

Sens dubte els moments més espectaculars de la excursió han estat la visió del Salt des Freu (amb poca aigua, això si) i la Vall d'Orient des del pas de s'Estaló, ja al final de la ruta que podeu veure aquí.