diumenge, 21 d’abril de 2013

De res


















Gràcies! Va ser la paraula que més vaig sentir de boca dels corredors ahir de la Ultra Trail Serra de Tramuntana. I ho deien quan me veien que els fotografiava. No estan acostumats a trobarse fotògrafs dalt d'una muntanya, com a molt es troben algun familiar o amic que els anima i els dona aigua o fruits secs.  No guanyen 40 milions d'euros, de fet alguns estan a l'atur o les pasen magres per arribar a final de mes. No t'omplen l'orella de frases buides quan xerres amb ells, de fet alguns son mestres o llicenciats o tenen màsters. No entrenen cada dia perquè la gran majoria treballen i han de mantenir una família. Ningú les regales ni sabatilles, ni samarretes ni ocupen cap fotografia a les valles publicitàries. No tenen res de tot això, però son capaços d'enfrontarse a un recorregut de 100 kms (o 62 en el cas de la trail) de cursa per camins de muntanya un dissabte. 1400 atletes han corregut aquest cap de setmana per la Serra de Tramuntanta, no sé quantes proves esportives a Mallorca reuneixen a tanta gent, però crec que no gaires. Als mitjans locals han sortit de manera desigual, alguns els han dedicat més espai i altres menys, però cap els ha dedicat (ni mai els dedicarà) l'espai que es mereixen pel gran esforç que fan uns atletes del tot 'amateurs'.

dijous, 11 d’abril de 2013

D'esquena

Aquesta foto no està feta de casualitat. De fet, és una fotografia ben bona de fer per qualsevol dels fotògrafs que ens movem per dins el Parlament de les Illes Balears. En aquesta ocasió és el vicepresident d'economia Josep I. Aguiló que xerra pels seus, d'esquena a la oposició i per tant d'esquena a qui no pensa com ells. És habitual veure com la bancada del PP al parlament "s'autopregunta" a les sessions parlamentàries per a la seva pròpia complaença. Però, aquesta sensació ,no només es dona dins el Parlament, en moltes decissions del Govern fan el mateix, pareix que només governen pels seus i la seva complaença: retallades socials, absurdes polèmiques lingüístiques què només fan que contentar quatre arreplegats que no saben ni xerrar la suposada llengua que diuen defensar i així un etcétera que pel que veig només fa que fer crèixer la indignació i la desafecció cap als polítics de la gent del carrer.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Cercle tancat

4 d'octubre de 2008, la comissió judicial desenterra la capsa de cola cao del jardí d'Antònia Ordinas a Pòrtol

8 d'abril de 2013, dues capses de cola cao -corpore insepulto-, presideixen l'inici del judici del cas Scala.
Gairebé cinc anys han passat entre les dues fotografies, la capsa de cola cao que contenia 200.000 € enterrada dins el jardí de la casa d'Antònia Ordinas i Isabel Rosselló a Pòrtol, davant Son Collet, va ser durant un temps la icona de la corrupció a Mallorca, amb el temps altres casos li han passat per damunt, Palma Arena, UM, Urdangarín... però, avui aquella capsa ha tornat sortir a la llum per 'presidir' la sala de la Audiència on ha començat el judici del cas Scala. Ja sense els diners però recordant a tothom una manera de fer política que a tots ens hagués agradat que mai hagués existit a la nostra terra.

dimecres, 3 d’abril de 2013

Genuflexions


La presidenta del Consell ja no podia doblegar més els genolls

Per primer cop, fa uns dies vaig anar a fotografiar un dels actes 'tradicionals' de la setmana santa mallorquina: La presència de part de la família Reial espanyola a la missa de Pasqua de La Seu. Un acte prou "rancio" on coincideixen en el mateix espai dues institucions medievals: la corona i l'esglèsia, i, de comparsa, també hi eren el president del Govern Balear i la presidenta del Consell de Mallorca.

Pels què no ho heu vist mai la cosa va així: arriben les comparses (autoritats democràtiques), surten els eclesiàstics al portal major de la Seu i arriben els cotxes dels Borbons, baixen, les comparses fan les reverències pertinents i després saluden al bisbe, rialles falses, salutacions al públic (més del que jo esperava, una mescla de jubilats de la Imserso, guiris despistats, mallorquins xafarders i, aquest any, n'Albert Om -supòs que s'hi va trobar-) i "posado" per la premsa gràfica (erem més fotògrafs que el dia que n'Urdangarín va anar als jutjats). Entren a la missa i surten (una hora després, què és ofici de resurrecció), més salutacions al públic i adeu. Cap sorpresa, res que no estigui milimetrat i res que no esperàssim tots els fotògrafs i càmeres de TV que erem allà. I jo me deman:

Alber Om, a l'esquerra, passava per allà
Perquè una vintena de fotògrafs entre agències, mitjans locals i estrangers (si, estrangers) revistes del cor i freelancers? Què té informativament aquest acte que aplegui a tanta gent? Per jo, res de res, només les ganes de "peloteo" dels mitjans a aquesta família, "papanatismo" com va dir una companya allà. I és què aquesta setmana ha estat especialment "borbònica", la Reina va assisir a una concert benèfic uns dies abans i els diaris se'n feren la punyeta de la actuació (Requiem de Fauré i Cant del destí de Brahms a càrrec de al Coral Universitària i la Orquestra Simfònica de les Balears). Els titulars varen ser coses com "La reina con la música" o semblants, és com si els mitjans volguessin rentar la cara d'una institució que perd el prestigi a marxes forçades pels seus propis mèrits.