A les seves taquilles hi hem comprat les entrades per Indiana Jones, a les seves sales hem cridat quan algun heroi es sortia amb la seva, a les butaques hem tocat per primer cop les cuixes d'una noia i les seves màquines ens han mostrat des de 12 hores de terror ininterrompudes fins a les pel·lícules ja més 'profundes' de passats els 30. Ara ja no s'hi sent res més que el silenci, el silenci involuntari de la manca de públic i la manca d'herois que omplin les pantalles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada