Genuflexions

La presidenta del Consell ja no podia doblegar més els genolls

Per primer cop, fa uns dies vaig anar a fotografiar un dels actes 'tradicionals' de la setmana santa mallorquina: La presència de part de la família Reial espanyola a la missa de Pasqua de La Seu. Un acte prou "rancio" on coincideixen en el mateix espai dues institucions medievals: la corona i l'esglèsia, i, de comparsa, també hi eren el president del Govern Balear i la presidenta del Consell de Mallorca.

Pels què no ho heu vist mai la cosa va així: arriben les comparses (autoritats democràtiques), surten els eclesiàstics al portal major de la Seu i arriben els cotxes dels Borbons, baixen, les comparses fan les reverències pertinents i després saluden al bisbe, rialles falses, salutacions al públic (més del que jo esperava, una mescla de jubilats de la Imserso, guiris despistats, mallorquins xafarders i, aquest any, n'Albert Om -supòs que s'hi va trobar-) i "posado" per la premsa gràfica (erem més fotògrafs que el dia que n'Urdangarín va anar als jutjats). Entren a la missa i surten (una hora després, què és ofici de resurrecció), més salutacions al públic i adeu. Cap sorpresa, res que no estigui milimetrat i res que no esperàssim tots els fotògrafs i càmeres de TV que erem allà. I jo me deman:

Alber Om, a l'esquerra, passava per allà

Perquè una vintena de fotògrafs entre agències, mitjans locals i estrangers (si, estrangers) revistes del cor i freelancers? Què té informativament aquest acte que aplegui a tanta gent? Per jo, res de res, només les ganes de "peloteo" dels mitjans a aquesta família, "papanatismo" com va dir una companya allà. I és què aquesta setmana ha estat especialment "borbònica", la Reina va assisir a una concert benèfic uns dies abans i els diaris se'n feren la punyeta de la actuació (Requiem de Fauré i Cant del destí de Brahms a càrrec de al Coral Universitària i la Orquestra Simfònica de les Balears). Els titulars varen ser coses com "La reina con la música" o semblants, és com si els mitjans volguessin rentar la cara d'una institució que perd el prestigi a marxes forçades pels seus propis mèrits.