Fer de putes o anar de Putes

Això me dona menjar

En un mateix matí un fotògraf de premsa pot veure els dos caires enfrontats dels mitjans actuals, d'una banda els tradicionals (diari en paper en el meu cas) i a l'altra els que publiquen a la Xarxa. No és la primera vegada que critico l'estat actual dels mitjans de paper de l'illa, aquí i aquí, i segurament no serà la darrera. Avui m'ha tocat viure la part 'compromís comercial' -fer de puta- de la premsa, anar a la inauguració d'un nou centre comercial a Palma, aquest centre posa publicitat i el diari li ha de fer cas, això és que un fotògraf i un redactor aniran allà i faran una notícia que ocuparà una pàgina sobre la obertura del comerç. Una pàgina que anirà com una informació, no posarà per cap lloc que allò és un publireportatge ni res de res, no. Informació pura i dura, comprada. La meva tasca ha estat senzilla, arribar al lloc, contactar amb la responsable de comunicació i fer les fotos que m'ha dit, 15 minutets de voltes i fotos, tot això ja vos podeu imaginar fet amb el més gran dels somriures i posant 'carinyo' a totes i cada una de les instantànees que feia.

No em malentengueu, els diaris viuen de la publicitat i me pareix perfecte que una empresa compri una pàgina de publicitat, el que ja no em sembla tant bé es que aquesta pàgina no es diferencii de les altres d'informació en res. O sigui, que es vulgui servir al lector una informació que no és res més que un publirreportatge. Coses com aquesta crec que són de les que creen desafecció entre mitjà i lector. 15 minuts de cotxe més tard i a un altre lloc de la ciutat, 4 joves presenten la inauguració d'una exposició commemorativa. Són els de 40Putes. Gent (alguns) que sortint del món de la premsa i una vegada a l'atur han sabut trobar un espai informatiu deixat de banda pels grans mitjans. Ofereixen informació cultural de la ciutat sense haver de retre cap tipus d'explicació a ningú, conten el que els agrada i el que no els agrada i punt. Ocupen l'espai que els grans grups editorials no creuen interessant i que ara per ara és més proper a la gent que el que s'escriu a moltes pàgines de diaris.

Això me fa enveja